divendres, 24 de gener de 2014

VISITA A PENYÍSCOLA

Fa unes quantes setmanes vaig visitar de nou Penyíscola. No cal dir que un pot menjar-hi uns arrossos excel·lents, a banda de recórrer els carrers costeruts i estrets i de visitar el castell de l’antipapa Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Lluna: eixe aragonés tan cabut que no va renunciar mai a la seua legitimitat papal, tot i que a poc a poc li donaren l’esquena els poderosos que el recolzaven, quan va deixar de ser-los útil.

Del Papa Lluna, només en queda el crani, que va ser declarat Bé d’Interés Cultural per les autoritats aragoneses, en recuperar-lo després d’un robatori. La resta del seu esquelet va ser llançada a un barranc per les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francés. Pobre Papa Lluna, ni després de mort l’han deixat tranquil: així és com es paga la fidelitat a unes idees.
És sabut que el tret més característic de la personalitat del Papa Lluna era l’entossudiment (“mantenerse en sus trece”), fins al punt que conten de Sant Vicent Ferrer que, després d’intentar convéncer-lo inútilment perquè renunciara al papat, va sublimar la seua impotència amb una maledicció: “Per castigar l’orgull del Papa Lluna, algun dia, amb el seu cap, hi jugaran els xiquets com si fóra una pilota”. I no anava mal encaminat el predicador, amb la seua profecia tan cruel. Potser resulta una mica comprensible que Sant Vicent Ferrer s’enutjara tant, ja que un sant tan miracler i tan eloqüent com ell no va ser capaç de portar a Benet XIII del ramal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada