Per a frenar el desprestigi de les institucions, resulta imprescindible que
els partits polítics siguen capaços de traslladar a la societat, tant en la
teoria com en la pràctica, que anteposen l’interés general als seus interessos
particulars a curt termini. Això els obliga, si fallen a la societat, a assumir
responsabilitats, i davant d’una situació catastròfica a cooperar entre si i a actuar
de manera coordinada.
Dissortadament, tant la dana del 29 d’octubre de 2024, com els incendis d’aquest
més d’agost, per posar dos exemples ben recents i d’extraordinària gravetat, estan
augmentant el sentiment de desconfiança de la gent del poble vers les
institucions, perquè no hi ha hagut, en temps i forma, una resposta clara sobre
el que cal fer i les administracions públiques no han donat una imatge d’unitat
que tranquil·litze la ciutadania.
Hi ha lleis que regulen les competències de les diverses institucions, tant
a nivell territorial com funcional, però a l’hora de la veritat és ben difícil
descartar la sospita que en les decisions que es prenen o es deixen de prendre,
hi ha un component important de càlcul de tipus electoralista o partidari.
És clar que tant la dana com els incendis han posat de manifest, tant en
matèria de prevenció com de resposta a les catàstrofes, que hi ha moltes coses
encara per fer, i que importants projectes s’han anat ajornant o s’han gastat
els fons disponibles (molts d’ells europeus) de manera poc eficaç.
Davant d’aquesta realitat, en les circumstàncies crítiques actuals, seria
més lògic, per una banda, que els partits i les institucions que governen feren
autocrítica i, a banda de culpabilitzar al contrari, se centraren a examinar les
seues pròpies mancances. Per una altra banda, seria també molt pertinent que els
partits deixaren fora de la lluita política els temes de protecció civil on
resulta fonamental l’existència d’una coordinació entre totes les institucions.
L'Informe Especial 16/2025, elaborat pel Tribunal de Comptes Europeu (TCE),
avalua l'ús que fan la Comissió Europea i els Estats membres sobre el
finançament de la UE per a abordar la prevenció, preparació i restauració després
dels incendis forestals. Aquest informe destaca, entre altres aspectes, la
necessitat d’una millor coordinació entre la prevenció, preparació i restauració
per a maximitzar l'eficàcia de les accions.
L'informe també destaca la importància de desplegar polítiques públiques
coherents i alineades per a abordar la desertificació i els incendis forestals.
El TCE recomana que la Comissió Europea i els Estats membres prenguen mesures
per a abordar aquestes deficiències i millorar l'eficàcia del finançament de la
UE per a la gestió d'incendis forestals.
La política forestal és responsabilitat dels Estats membres, encara que la
UE té competències en àmbits com l'agricultura i el medi ambient que poden
abastar qüestions relacionades amb els boscos. El paper de la Comissió en
relació amb els incendis forestals és donar suport a les activitats dels Estats
membres mitjançant el finançament en el marc de la política de desenrotllament
rural i de cohesió de la UE. La Comissió i els Estats membres comparteixen la
responsabilitat de la bona gestió financera del gasto pressupostari de la UE
destinat al desenrotllament rural i regional.
El TCE conclou que la prevenció és una estratègia encertada, però per a
generar un impacte durador enfront dels efectes del canvi climàtic requereix
planificació territorial adequada, seguiment eficaç i un compromís financer a
llarg termini.
Sense l’existència d’uns consensos bàsics a nivell social i polític és
pràcticament impossible que es puguen complir aquests objectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada