Ací teniu un
poema de Salvaore Quasimodo que ens parla d’una tristesa que pot ser bella
perquè és el fruit del lent decandiment d’antics moments de plenitud vital, que
paga la pena recordar.
Tu chiami una vita
Fatica d'amore, tristezza,
tu
chiami una vita che dentro, profonda,
ha nomi di cieli e giardini.
E fosse
mia carne
quello
que il dono del male trasforma.
Tu em dius una vida
Fatiga
d’amor, tristesa,
tu em
dius una vida que a dins, profunda,
té noms de cels i jardins.
Fora
meua la carn
que el do del mal transforma.
Aquest poema ha estat musicat per Jan A. P. Kaczmarek i forma de la banda sonora de la pel·lícula Washington Square, dirigida per Agnieszka Holland, basada en la novel·la homònima d’Henry James.
Meravellosa cançó, que vos
convide a sentir: