FLAMA
Et mire i
t’imagine
ardent i
subtil,
com una
flama
que em
besa la pell
sense
deixar-hi senyal.
Et mire
perquè sé
que el
desig perviu
quan es
refà en la mirada,
en la
presència d’un cos
que tot
ho trastorna.
Et mire
per a cobrir-te
d’una
veritat movedissa,
que voldria
ser real
i és tan
sols creença,
pura esperança
en els dies.