URBANISME I INTERÉS PÚBLIC

Durant l’època de la bombolla immobiliària, vaig publicar unes quantes cartes al director en les quals criticava la falta de control existent per part de les administracions públiques en matèria urbanística. Us transcric, tot seguit, una carta de l’any 2004 i la part final d’una altra de l’any 2005, que complementa l’anterior:

URBANISME I INTERÉS PÚBLIC (2004)

L'urbanisme és un assumpte especialment delicat, per dues raons fonamentals:

a) Les decisions que es prenen en aquest àmbit tenen una forta repercussió en l'economia nacional, però també sobre béns constitucionalment protegits com el medi ambient i la vivenda social.

b) Els poders públics titulars de la competència urbanística disposen d'una gran discrecionalitat a l'hora de prendre les decisions més importants. Respecte d'açò últim, cal assenyalar que la legislació urbanística valenciana ha accentuat notablement aquesta discrecionalitat, tant en la fase de planejament (plans especials, programes d'actuació integrada) com en la de gestió (introducció de la figura de l'agent urbanitzador, que exerceix funcions públiques però busca el seu interés particular).

L'experiència demostra que no és pas convenient posar en mans de l'Administració una discrecionalitat exagerada, ja que fa molt difícil l'exercici per part de la societat d'un control mínimament rigorós i efectiu.

A parer meu, aquest és el gran problema que planteja actualment l'urbanisme i, per tant, el tema fonamental que hauria de solucionar una futura reforma legal: la discrecionalitat i falta de control efectiu amb què actuen tant els poders públics com els agents econòmics que protagonitzen l'urbanisme. Cal tenir en compte que actualment l'urbanisme ja no respon a una previsió feta de bestreta, sinó que ha esdevingut camp propici a la improvisació. El marc legal és tan ampli que tenen una gran importància les negociacions prèvies, que no solen ser exemple de transparència. Per altra banda, tenim una llei valenciana molt amiga de les solucions obertes, tot ignorant les importantíssimes conseqüències que s'originen de seguir una o altra de les alternatives que es presenten.

A la vista d'aquesta realitat, considere que no serà creïble cap reforma legal que no intente d'una manera decidida acabar amb aquesta discrecionalitat desmesurada i la consegüent falta de control. Una de les solucions factibles seria donar entrada en els procediments de decisió municipals als ciutadans, fonamentalment a través de les distintes associacions en què s'integra, mitjançant fórmules participatives que els permeten assessorar i fiscalitzar l'exercici d'aquesta competència pels poders públics.

URBANISME “A LA CARTA” (2005)

(...) En matèria d’urbanisme, l’interés públic reclama de manera irrenunciable que es respecten els següents criteris d’actuació:

Primera: Que el poble o ciutat creixa d’acord amb un planejament general aprovat democràticament,  per iniciativa pública i amb la participació de tota la població.

Segona: Que tota la societat es beneficie de les plusvàlues generades per les distintes actuacions urbanístiques.

Tercera: Que el creixement urbanístic de les poblacions siga compatible amb el medi ambient, la qualitat de vida dels seus habitats i els recursos naturals disponibles.

Doncs bé, si analitzem la realitat actual de l’urbanisme valencià objectivament, ens trobem davant un urbanisme “a la carta”, que presenta les característiques següents:

1ª. Les empreses privades gaudeixen d’unes facultats extraordinàries per adaptar el planejament general a la seua conveniència, ja que poden proposar la transformació de sòl no urbanitzable en urbanitzable d’acord amb els seus interessos. Així, el que diu el Pla General pot restar en lletra morta i prevaldre el que diu el Pla Parcial, curiosament anomenat de “millora”, promogut per un particular.

2ª. L’anterior consideració fomenta les pràctiques especulatives i la corrupció d’una manera extraordinària, ja que en el moment de la compra els terrenys poden tenir una classificació (no urbanitzables) i després el comprador, segons la seua capacitat d’influència i prèvies les corresponents negociacions, aconseguir que es reclassifiquen com a urbanitzables.

3ª. Actualment, hi ha pendents de resolució centenars d’actuacions urbanístiques, que, de portar-se endavant, suposarien globalment un impacte brutal sobre el conjunt del territori valencià, i açò s’ha produït en un moment en què manca una ordenació territorial que establisca de manera clara els valors que cal preservar.