Ahir vaig assistir
a la representació del Tartuf de
Molière, a càrrec de la Jove Companyia d’Entrenament Actoral, que va tenir lloc
al Teatre D. Enrique de Carcaixent.
L’originalitat de
la proposta rau en què l’obra es representa a la manera característica de la Commèdia dell’Arte. Com és sabut, aquest
gènere còmic, que va nàixer a Itàlia al segle XVI i va ser molt popular en
altres països durant el segle XVII, té com a trets essencials el moviment
continu dels actors, la improvisació i la creació d’uns personatges
estereotipats. Molière va ser un gran admirador de la Commèdia dell’Arte i resulta indubtable la influència que va tenir
en la seua activitat com a intèrpret i autor, tot i que el seu teatre no pot
adscriure’s en aquest corrent. Personatges del Tartuf com Dorina, Orgon i Cleant estan inspirats en alguns dels
estereotips del dit gènere.
Per tant, sembla
força interessant adaptar una de les millors comèdies de Molière a les
convencions d’un gènere que no és el seu, i així mostrar-la d’una manera
distinta a la que estem habituats. Això suposa acurtar el text i alleugerir la
força psicològica dels personatges, per tal de potenciar el teatre físic i una
comicitat més surrealista i col·lectiva. La proposta és atrevida, però si el
resultat és bo, com passa en aquest cas, benvinguda siga, perquè sóc partidari
de la interpretació subjectiva i lliure de les obres d’art. És la millor manera
d’evitar el seu anquilosament i facilitar la seua actualització.
El treball del
director i dels actors és excel·lent, així com el vestuari. M’agrada molt la
interpretació de Doreta (alter ego de
Dorina) que fa l’actriu carcaixentina Isabel Martí, que en tot moment sap
donar-li al seu personatge la gràcia i el ritme requerits.
Sóc un admirador
de Molière i del Tartuf, obra de la
qual he fet una versió adaptada, en vers, i per a mi resulta fonamental el text. Però la grandesa del teatre és que, gràcies a
la seua capacitat de trasmudar-se, en un moment donat pots trobar-te davant
d’una versió totalment distinta a la que admires, i et sorprens de comprovar
que també t’agrada. I és que els clàssics tenen això, que poden tocar-te el cor
de moltes maneres, si se’ls entén bé i se’ls tracta amb el respecte degut, com
ha fet la Jove Companyia d’Entrenament Actoral amb el Tartuf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada