La pintura romàntica
naix per oposició a la neoclàssica (David, Ingres). Ambdues responen a
ideologies molt distintes. El neoclassicisme s’identifica amb els ideals de la
revolució francesa, i afirma la seua creença cega en la raó. Els romàntics, pel
contrari, consideren que les forces irracionals dominen la vida i la història,
i exalten la llibertat creativa de l’artista, que ha de situar-se per damunt
dels canons academicistes. Això es tradueix, en pintura, en què els artistes
romàntics donen més importància a la llum i al color que no a la línia, perquè
la realitat es mira amb desconfiança. Per això, els paisatges i les imatges
apareixen als quadres d’una manera tèrbola, mancada de nitidesa.
 |
| "Duelo a garrotazos" de Goya |
Els grans pintors
romàntics són els anglesos Turner i Constable, els francesos Delacroix i Géricault,
l’alemany Friedrich i l’espanyol Goya.
Tot seguit penge
una mostra de l’obra pictòrica d’aquests grans mestres:
 |
| Turner |
 |
| Constable |
 |
| Delacroix |
 |
| Géricault |
 |
| Friedrich |
 |
| "La familia de Carlos IV" de Goya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada