 |
| Berfull |
Aviat arribarà una altra primavera
i res no canviarà. El temps a poc a poc
iguala totes les estacions i fa que l’hivern
no desperte aquella infantil
tristesa.
Som sense ser, perquè hem aprés
la resignació de les hores mortes,
a manllevar sensacions gastades
com retalls plàcidament inútils.
No sembla un somni la vida, després
de tantes pèrdues i caigudes. És real
el buit que resta quan s’estimben
les torres de la nostra innocència.
Som sense ser, entre altres raons,
perquè hem perdut la impaciència
de l’espera i després de l’espera
l’emoció inaugural del començament.
Subtils desenganys, passions impossibles,
ens han fet un poc savis, i des de la distància
del temps que se’n va, amb ironia,
mirem la vida gairebé
sense por.
Malgrat tot, sempre hi haurà primaveres, sempre hi haurà esperances... fins i tot per a Berfull mateix
ResponElimina