 |
| Foto de Xelo Picot |
Diumenge passat vaig visitar el Jardí Botànic de
València, aprofitant la vesprada típicament primaveral. Caminant
entre esplèndids arbres i plantes procedents de totes les parts del món, vaig
pensar que els jardins del Lliceu fundat per Aristòtil s’assemblarien a aquest,
car un s’hi sent allunyat de tràfecs i presses, com si tinguera l’oportunitat
d’oblidar-se dels problemes diaris i de substituir-los per altres preocupacions
més teòriques, com feien els seguidors de l’Estagirita, que els deien
peripatètics perquè el passeig pels jardins del Lliceu els obria les ganes de
conversar i filosofar.
Em va cridar l’atenció la presència
multitudinària de gats molt ben alimentats, que s’aproximaven als humans sense
temor. Pel que es veu, hi ha gent voluntària que té cura d’ells. S’han
convertit, així, en un element característic del Jardí Botànic.
Un dels arbres que més em va impressionar va ser
el gingko, d’origen xinés, que es considera pels botànics un
autèntic fòssil vivent, donat que els seus parents més pròxims s’extingiren fa
milions d’anys. En la fotografia em podeu veure amb la seua companyia.
A tu et passa alguna cosa rara amb els arbres?... No. Ho pregunte en broma. Que ja sé que tens admiració, que compartisc, per aquests exemplars del món vegetal que són com monuments vius. Això, però, mentre els éssers més intel·ligents del món animal no acaben amb ells... o no acaben amb tot... el planeta, vull dir.
ResponEliminaHe tingut la sort de compartir amb tu unes quantes visites a arbres monumentals, com aquell garrofer gegantí de la Vall de Càrcer o el pi centenari de Benigembla, que vam trobar gràcies a l'ajuda de Pep "Jeroni". Davant de tanta bellesa, no és estrany que a un li vinguen ganes de recitar-los un poema. Potser ens escolten.
Elimina