La Justícia, amb majúscules, és representada amb els ulls
embenats, per a destacar un dels seus trets essencials, que és la imparcialitat.
Però la Justícia no pot ignorar mai les circumstàncies de cada cas concret, la
ponderació de les quals resulta fonamental per a ser just. Millor seria dir, per
tant, que a la Justícia li tapen els ulls perquè puga veure més enllà del que
ho faria si només es refiara de l'aparença de les coses i no fora capaç
de fer la justícia, amb minúscules,
en cada cas concret.
Hi ha, doncs, una “Justícia”, que es mou en el terreny
dels grans principis; i una “justícia”, que –en ser conscient de les debilitats
i les necessitats humanes– sap adaptar-se a la realitat, és a dir, a la vida. I
això, és clar, exigeix d'un gran esforç per part dels encarregats
d'administrar-la, tant pel que fa a la seua formació teòrica, com a
l'experiència i sensibilitat. Tots aquest factors juguen a favor, en un moment
donat, de trobar la solució més encertada i que millor resolga els conflictes
que es plantegen tant entre les persones, com entre els interessos privats i
els públics.
Val a dir que no és la meua intenció descarregar la
responsabilitat de la justícia tan sols en els jutges i magistrats, ja que són
molts els qui estan implicats en aquesta tasca: funcionaris, governants,
parlamentaris, periodistes, professionals diversos. Al capdavall, tots aquells
que amb la seua actuació condicionen els drets dels altres o esdevenen
depositaris de la seua confiança perquè els ajuden a resoldre els seus
problemes vitals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada