Un altre miracle de la primavera s’ha produït:
la xicranda de la Glorieta de l’Estació, que és un arbre que m’alegra els
matins, quan arriba el mes de maig i passe pel seu davant, mentre m’apresse a
agafar el tren de rodalies, aquest any estava maquilosa i ha retardat la seua
floració. Afortunadament, ha reviscolat i ara mateix ha recuperat un poc del
seu antic esplendor, tot i que no presenta un aspecte tan esponerós com altres
anys. Amb tot, mantinc l’esperança en la seua curació total, perquè un arbre que
s’ufaneja tant de ser qui és, de segur que no es deixarà tombar fàcilment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada