A la Galeria
dels Uffizi de Florència, en una mateixa sala, que és la nº 2, el visitant pot
admirar tres madones pintades entre les acaballes del segle XIII i el començament del segle XIV, on s'aprecia l'evolució que va haver-hi en l'art pictòric durant eixa època, en la qual es van crear les condicions perquè s'iniciara la Renaixença.
Es tracta de
tres taules capitals de Duccio di Boninsegna, de l’escola sienesa; de Cimabue,
de l’escola florentina; i de Giotto, deixeble de l’anterior. Els títols de les
obres i l’any en què foren pintades són, respectivament: Madonna Ruccelai (1285), Maestà
di Santa Trinitá (1286), Maestà di
Ognissanti (1303).
La taula de Duccio
es caracteritza perquè en ella busca el gran pintor reflectir un ideal de
bellesa, cosa que era prou revolucionària en aquella època, ja que encara ens
trobem a l’Edat Mitjana.
La taula de
Cimabue conserva encara moltes de les característiques formals de la pintura
bizantina (hieratisme, fons daurat, el color de la roba, etc.), tot i que s’hi
aprecia una renovació de l’art pictòric (efecte de profunditat, expressivitat
dels rostres), ja que la taula té una força plàstica desconeguda fins
aleshores.
Si comparem la
taula de Giotto amb les altres dues, fàcilment apreciarem una radical renovació
de la pintura. Destaca el rostre de la Verge, per la
seua tendresa i humanitat, així com la representació coherent i realista del
decorat (perspectiva formal del tron, detalls arquitectònics, plans de
col·locació dels personatges).
 |
| Duccio |
 |
| Cimabue |
 |
| Giotto |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada