divendres, 15 de desembre de 2017

SOBRE "EL PROCÉS"

Quan un pare fa creure al seu fill que és el qui més corre de la classe, encara que siga evident que no corre tant com tot això, jo crec que actua irresponsablement perquè el xiquet es situarà en la irrealitat i farà riure allà on vaja o, el que encara és pitjor, serà digne de llàstima, ja que es plantejarà uns reptes irreals i en compte d'intentar superar-se a poc a poc, des del primer dia farà culpable a tothom de les seues derrotes.
En la vida, qualsevol empresa que mamprenem, si volem que reïsca, hem de construir-la a partir d'uns fonaments ben forts, amb un projecte clar i realitzable. Si no és així, fracassarem i enganyarem a tots aquells als qui hem fet creure, en unir-los a la nostra causa, que arribaríem a alguna part.
La il·lusió és molt important, però ha de compassar-se amb les pròpies forces. En altre cas, no és il·lusió sinó pur autoengany. Per altra banda, si es viu en un país mínimament seriós, dotat d'una Constitució i integrat en la Unió Europea, on s'hi troben les principals democràcies del món, ja no és il·lusió tan sols el que cal per botar-se tot això, sinó una gran majoria de gent que recolze la idea i la conduïsca a bon port democràticament.
Tot això que acabe de dir és, òbviament, a propòsit del "procés" català. I ho dic perquè les persones que estem posades a reflexionar sobre les coses que passen, amb independència del que pensem i desitgem, no podem estar-nos de titllar de desficaciats a tots aquells que s'han llançat a la conquesta d'una causa que estava perduda de bestreta. Hi ha, per tant, que qualificar el seu comportament d'irresponsable, i això no fa que els qui es troben a l'altra banda siguen ni pitjors ni millors. El qui es llança al mar sense saber nadar, no pot culpar els altres de la seua temeritat, siga Agamèmnon o el seu porquerol. No es donaven los condicions objectives perquè "el procés" prosperara, i totes les culpes que es puguen donar als altres no poden negar ni tan sols posar en dubte eixa realitat.
Els partits independentistes encara diuen, alguns amb la boca petita, que seguiran amb "el procés", perquè no volen fer l'autocrítica que deuen a la ciutadania, però és evident que la Constitució espanyola és un procés que pesa més, entre altres raons perquè està recolzada per una majoria social més ampla, i això en democràcia és decisiu.
Seria un greu error seguir perdent el temps en un tema que ara per ara no té solució, i deixar de banda els grans problemes que afecten a tots els ciutadans i a la pròpia democràcia espanyola. Si del que es tracta és de sumar esforços, la causa de la igualtat, del desenvolupament de les llibertats, de la justícia, és capaç d'engrescar a una majoria més ampla, perquè està prou estesa la idea que és necessari crear un projecte constitucional més avançat, que pose fi als abusos de poder, a la corrupció, a les desigualtats, a la precarietat laboral, etc.
Estic segur que si som capaços de portar endavant aquest projecte, hi haurà poca gent que vullga abandorar el vaixell. I perquè reste clar que no sóc també un il·lús, aclariré que m'acontentaria amb què Espanya esdevinguera una democràcia a l'altura de les més avançades del món, perquè hi ha altres móns, però són en aquest. El marge de millora és, doncs, molt gran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada