PREGUNTES

Als humans, de menuts, ens agrada preguntar,

més per curiositat que no temor a la ignorància.

Així, de bon principi, cada nova realitat

ens incita a descobrir el seu sentit.

Hi ha, per tant, en l'origen de les nostres demandes

una propensió inaugural a tractar la vida com un misteri,

a fer del secret un joc de conquestes,

a escrutar el món quan mirem molt lluny

i no ens sembla evident que una línia

separe el cel de la terra.

Personalment, jo era feliç quan comprovava

que els meus dubtes eren justificats,

i m'acontentava amb unes respostes evasives,

mancades de fonamentació, unes miquetes,

que si no m'ajudaven a saber, si més no,

preparaven la meua entrada en la foscúria del món.

Perquè créixer, al capdavall, no és res més

que esdevenir el teu propi interlocutor,

deixar de preguntar per interrogar-te a tu mateix,

o més senzillament tan sols voler comprendre 
per què tanta mort, per què tanta vida.