dimecres, 18 de desembre de 2013

VIURE I MORIR

Morim -és evident-
d’una determinada manera,
cadascú a la seua,
segons pròpia idiosincràcia
o gust particular, personalíssim;
perquè morir pot esdevenir
demostració inútil d’estil,
però també prova definitiva
de la identitat d’un ser
únic, irrepetible;
aleshores vivim perquè la mort
ens dóna la possibilitat
de tenir un nom propi,
i necessitem un temps mínim
per assolir-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada