divendres, 12 de novembre del 2021

TU I JO


Tot el que floreix en mi va sempre amb mi,
i la teua tristor sols la veig amb els meus ulls,
encara que no siguen capaços d’arribar
al fons de l’abisme on els teus anhels
s’afonen com pedres llançades a l’oceà.

No sabria repetir cap de les teues estranyes paraules,
si mai haguera aprés a parlar bé el meu idioma,
i no m’és possible entendre el teu amor abstret
sense esbrinar abans el que jo sent quan estime,
tot i que siga distint i no et reconegues mirant-me.

Només soc el qui vull ser quan ets prop de mi;
no renuncie a res anant al teu darrere,
perquè he aprés a trobar-me sol acompanyant-te,
i sent tan meua aquesta soledat, no em sap greu
que el teu silenci no puga ser el meu silenci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada