Perquè us meravelleu admirant dos miracles de la
natura, ací teniu un garrofer i una olivera centenaris. Al primer d’aquests arbres, li vaig dedicar un poema i, com pertoca,
li’l vaig recitar en persona el millor que vaig saber. El segon no té poema,
però se’l mereix, perquè és un autèntic prodigi. Deia Machado que l’olivera té
moltes fulles, però dóna poca ombra, però ací ens trobem davant d’una excepció,
perquè és tan immensa que no sols ombreja sinó que ens encomana una gran pau i
una gran fe en la vida, que és capaç de sobreposar-se a tots els embats del
temps.
 |
| El garrofer de la Vall de Càrcer |
EL GARROFER CENTENARI
Garrofer gegantí de minvada terra,
que des de la teua solitud escampes,
amunt i avall, un desordre de branques
i cimals ja vençuts per la fatiga.
No ho sabia i ara sé que m'esperaves,
prop del Xúquer, per mostrar-me
el lent declinar d'una antiga grandesa,
lluny del jardí que un dia albirares.
I m'he sentit perdut, sota les ombres
intermitents que envolten el teu misteri,
perquè no hi ha res que
t'acompanye
en aquest món que no sap com mirar-te.
 |
| L'olivera de Benigembla |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada