dimarts, 30 de maig de 2017

JUNTS


Egoista com sóc, no estime el teu cos,
sinó la idea que me’n faig; i venere
aquest pensament, tan vertader
com qualsevol realitat tangible.

T’estime dins de mi, sols així m’aclame
a tu perquè em lliures la teua gràcia;
i t’imagine canviant, segons les llunes,
sempre a punt de transfigurar-te.

És tan meu el desig que em desperta
somiar la lleugeresa dels teus passos
prop de mi, que em perd en la distància
i esdevinc tot amor per mi mateix.

T’invente, i cada vegada ets distinta,
i jo també sóc diferent, quan amb noves
paraules pretenc la teua ombra
i m’esfume cap a una altra identitat.

No puc ser el d’ahir, si avui
es capgira la meua manera d’entendre’t,
i tu no pots mantenir-te igual
quan es trasmuden els meus anhels.

T’he creat per esfumar-me cada dia
de la meua pell, per anar al teu darrere
i no atrapar-te mai. Sempre tu i jo, junts,
sense saber qui som ni què serem demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada