JUNTS

Egoista com sóc, no estime el teu cos,

sinó la idea que me’n faig; i venere

aquest pensament, tan vertader

com qualsevol realitat tangible.

T’estime dins de mi, sols així m’aclame

a tu perquè em lliures la teua gràcia;

i t’imagine canviant, segons les llunes,

sempre a punt de transfigurar-te.

És tan meu el desig que em desperta

somiar la lleugeresa dels teus passos

prop de mi, que em perd en la distància

i esdevinc tot amor per mi mateix.

T’invente, i cada vegada ets distinta,

i jo també sóc diferent, quan amb noves

paraules pretenc la teua ombra

i m’esfume cap a una altra identitat.

No puc ser el d’ahir, si avui

es capgira la meua manera d’entendre’t,

i tu no pots mantenir-te igual

quan es trasmuden els meus anhels.

T’he creat per esfumar-me cada dia

de la meua pell, per anar al teu darrere

i no atrapar-te mai. Sempre tu i jo, junts,

sense saber qui som ni què serem demà.