AMOR

"La visita", de W. de Kooning

El meu secret més valuós és estimar-te d'amagat,

callar tot allò que et voldria dir, romandre

impassible enmig del silenci, amb la mirada perduda,
com si no m'importara el poder del teu cos.

He intentat servar la dignitat en la desfeta,

i després que m'has tancat la porta del desig,

encara crec que un dia canviaràs,
si encerte a compondre una història insospitada.

No cregues, doncs, que ja he dit l'última paraula;

encara em resten les ganes justes d'imaginar

un final distint a aquell que tan bé coneixes.

La passió que ara mateix menysprees,

aviat deposara pacientment en el teu si

el deix d'una tristesa que no pot ser compartida

amb ningú que no sigues tu, car té el teu color,

la teua propensió a sostenir la cama amb la mà;

a plantar cara allí on s'apaga el temps,
enllà de la consumació de les grans fetes, més enllà
de l'enlluernament oblidat, del desengany darrer;
ben a prop del moment en què l'amor esdevé
una súplica, sense lament; un consol, sense esperança.