DESIG

“Bol amb peixos de colors”, de Ch. Hassam

De vegades el desig tot ho regira,

i el que prometia ser una plàcid matí de primavera

esdevé un desfici de finestres obertes

i carpes vermelles panteixant a l'aquari.

No és el moment d'escometre un nou dia,

sinó d'abandonar-te al record de l'última nit,

de l'encara recent abraçada que t'immobilitza

i no et permet admirar el desbordant jardí.

Hi ha hagut agitats pensaments al llarg de la teua vida,

que han acompanyat íntimament les teues hores,

però el que ara sents va més enllà del que podies preveure,

car a penes et resten les forces precises

per romandre dempeus amb la mirada sostinguda

en un punt inaccessible a la teua ment,

com si es tractara d'una nafra oculta, d'un pessic profund,

que t'obliga a retornar sempre al fosc origen

de les forces que t'atrapen i conjuminen l'inacabable

amb l'instant fugaç en què un amor viscós s'apega al teu cos

i t'empeny cap a allò que sempre havies ignorat,

quan creies que totes les ànsies tenien un nom.