No tots
els records semblen la pàl·lida còpia
d’una
vivència que està gravada a la memòria
i
sobreviu al passat per identificar-nos.
Hi ha
records que no dormen mai,
car els
hem creat per fer-los romandre
al nostre
costat com una presència
que ens
dóna ales malgrat la nostra fragilitat.
Són una
llum encesa que arrossega el desig
lluny del
previsible fracàs, i així estimem
amb
confiança una idea que no podrà ser provada.
No tots
els records estan fets d’una substància
real com
l’experiència; també n’hi ha, de volàtils,
i no es
cansen mai d’abraçar el que ignorem
perquè la
seua matèria no és la vida,
sinó allò
que inventem per estimar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada