Ghirlandaio i El Greco foren dos pintors
renaixentistes, amb estils molt distints. El primer era un perfeccionista de
les formes i de les perspectives, mentre que el segon gaudia d’allargar les
figures que retratava i de dotar-les de mobilitat. Ambdós ens han deixat
sengles quadres dedicats a l’adoració dels Mags. El de Ghirlandaio es troba a
Florència, a l’hospital dels Innocents, mentre que el quadre del Greco és al
museu del Prat. Són dos obres senzillament extraordinàries.
El quadre de Ghirlandaio em suggereix tres reflexions al voltant de sengles elements o idees:
TERRA: L'escena és festiva, de participació divina, però molt humana. És palés que ens trobem davant d'un esdeveniment que ha deixat de ser sols celestial i comença a ser també terrenal, amb un paisatge reconeixible al fons. Els àngels es troben a la part superior del llenç, per deixar-nos clar que el seu món és distint a aquell en què ha nascut el nen Jesús.
HORITZONTALITAT: No hi ha confusió de plànols, els humans són a terra i els àngels al cel. Resta clar, doncs, que en acabar la festa els uns i els altres no se n'aniran plegats al mateix lloc. El nen Jesús ha vingut a la Terra per a quedar-se, i els àngels no interferiran en aquest destí.
CLAREDAT: Les línies del dibuix són nítides i la llum clara. El misteri no sembla sobrenatural sinó profundament humà. És fàcil pensar que l'il·lustre pintor hi reflectiria el rostre d'alguns contemporanis seus.
En canvi, El Greco em commou per tres raons oposades a les anteriors:
CEL: No sols els àngels sinó també els humans semblen flotar. El nen Jesús és d'una altra dimensió i tot aquell que el tracta hi es abduït.
VERTICALITAT: És com si hi haguera un imant a la part superior del quadre que amb la seua força magnètica atrau a totes les figures retractades i les allarga deformant-les.
TERBOLESA: L'escena és onírica. No hi ha un ambient diàfan sinó boirós. El misteri és totalment sobrenatural.
El quadre de Ghirlandaio em suggereix tres reflexions al voltant de sengles elements o idees:
TERRA: L'escena és festiva, de participació divina, però molt humana. És palés que ens trobem davant d'un esdeveniment que ha deixat de ser sols celestial i comença a ser també terrenal, amb un paisatge reconeixible al fons. Els àngels es troben a la part superior del llenç, per deixar-nos clar que el seu món és distint a aquell en què ha nascut el nen Jesús.
HORITZONTALITAT: No hi ha confusió de plànols, els humans són a terra i els àngels al cel. Resta clar, doncs, que en acabar la festa els uns i els altres no se n'aniran plegats al mateix lloc. El nen Jesús ha vingut a la Terra per a quedar-se, i els àngels no interferiran en aquest destí.
CLAREDAT: Les línies del dibuix són nítides i la llum clara. El misteri no sembla sobrenatural sinó profundament humà. És fàcil pensar que l'il·lustre pintor hi reflectiria el rostre d'alguns contemporanis seus.
En canvi, El Greco em commou per tres raons oposades a les anteriors:
CEL: No sols els àngels sinó també els humans semblen flotar. El nen Jesús és d'una altra dimensió i tot aquell que el tracta hi es abduït.
VERTICALITAT: És com si hi haguera un imant a la part superior del quadre que amb la seua força magnètica atrau a totes les figures retractades i les allarga deformant-les.
TERBOLESA: L'escena és onírica. No hi ha un ambient diàfan sinó boirós. El misteri és totalment sobrenatural.
Ghilandaio |
El Greco |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada