dijous, 10 de gener de 2019

UNA PETITA HISTÒRIA DEL ROCK: ELS MEUS DISCS INICIÀTICS

Crec que va ser l'any 1971 quan em vaig adonar de la gran qualitat musical dels Beatles. Un amic em va posar al seu tocadiscs la cançó de l'àlbum Abbey Road, "Come Together", i em va fascinar. Després vaig escoltar altres cançons no menys poderoses, com "Here Comes The Sun" i "Something". En fi, què voleu que vos diga: l'experiència va ser inoblidable, de les que marquen per tota la vida, perquè gràcies a ella em vaig iniciar en el món de la música.
L'any 1973 va ser un any molt intens en enlluernaments musicals: vaig descobrir el grup de rock nord-americà Creedence Clearwater Revival, amb el seu cantant John Fogerty, que cantava amb una fúria poques voltes igualada. Era rock en la seua més alta expressió. Escoltar cançons com "Fortunate Son", "I Put A Spell On You", "Sweet Hitch-Hiker", "Have You Ever Seen The Rain", no és cap broma.
També Jimi Hendrix, que havia mort l'any 1970, va anar a parar al meu tocadiscs i, de primer, em va resultar difícil de comprendre. Aquella música i aquella guitarra em semblaven abruptes, poc melòdiques. Però no vaig tardar a assimilar-les, i així se m'obriren els ulls a una veritat incontestable: l'art autèntic no és agradable, sinó que t'arrapa i et fa mal. Escolteu cançons com "Woodoo Child", "Purple Haze", "Little Wing", "All Along The Watchtower", i ja em direu.
L'estiu d'aquell any vaig escoltar incomptables vegades "Harvest", de Neil Young. És un disc que encomana tranquil·litat i també tristesa. Quan recorde la meua adolescència, em vénen al cap discs com aquest, perquè m'identificava plenament amb l'estat d'ànim del seu compositor i intèrpret. Diuen que Neil Young va compondre aquesta música quan es recuperava d'una malaltia.
L'any 1974 va ser pletòric: a la primavera, gràcies a l'import d'un premi literari que vaig guanyar en companyia d'un amic, em vaig comprar dos discs inoblidables: "Benefit", dels Jethro Tull, i "Islands", dels King Crimson. Són dues obres molt diferents, però em van encantar per igual. El disc dels Jethro Tull és de base "folk-rock", però interpretat amb un encant especial. El disc dels King Crimson és música més intel·lectual, amb una base una mica jazzística i, de vegades, clàssica.
Al llarg d'aquest any, em van impressionar grups i músics com els Derek And The Dominoes d'Eric Clapton ("Layla"), Lou Reed ("Transformer"), David Bowie ("Ziggy Stardust"), Leonard Cohen ("Live Songs"), Allman Brothers Band ("At Fillmore East"), Yes ("Close To The Edge"), Pink Floyd ("Ummagumma"), Led Zeppelin ("IV") i The Who ("Who's Next").

 
L'any 1975, els discs que vaig escoltar més vegades són "Exile on Main Street", dels Rolling Stones, i "Blood on the Tracks", de Bob Dylan. Són dos discs absolutament meravellosos. El primer és un recull de cançons brutes, trencadores, plenes de vitalitat. Rock en estat pur, sense oblidar-se de la base "blues" pròpia dels Rolling Stones. La cançó "Let It Loose" és per a mi la millor que ha enregistrat mai aquest grup. Quant al disc de Bob Dylan, sols puc dir-vos que és, a parer meu, un dels cinc millors d'aquest músic genial. Cançons com "Idiot Wind", les vaig escoltar tantes vegades que sempre les he portades amb mi, al llarg de la meua vida.
L'any 1976 vaig trobar a un preu quasibé regalat una de les joies de la meua discoteca: el primer disc dels Humblebums, que és un duo escocés format per Gerry Rafferty i Billy Connolly, amb una música de base "folk", molt melòdica, però que en cap moment empalaga, perquè té una gran qualitat i les veus dels cantants estan perfectament conjuntades i li donen a les cançons un to de malenconia que els resulta molt apropiat.

Us convide a escoltar "Come Together", dels Beatles:


"Let It Loose", dels Rolling Stones:
 

"Her father Didn't Like Me Anyway", dels Humblebums:
 
Dels Led Zeppelin, "Stairway To Heaven":
 
"Won't Get Fooled Again", dels Who:
 
 "Tangled Up In Blue", de Bob Dylan:
 
 "Fortunate Son", dels C. C. R.:
 
 "Needle And The Damage Done", de Neil Young:
 

Dels Pink Floyd, "Careful With That Axe Eugene":
Dels Yes, "Close To The Edge":
Escolteu, per acabar, l'extraordinària "With You there To Help Me", dels Jethro Tull:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada