Els éssers humans hem somiat sempre, però això no vol dir necessàriament
que ens autoenganyem quan somiem. Un somni és una aspiració i també pot ser una
fantasia que ens ajuda a seguir endavant, però això és compatible amb la
consciència de la realitat. És com una mentida piadosa que ens
autoinfligim.
L’existència d’aquest doble plànol (realitat i somni) és tan antiga com la
humanitat i està en l’origen de la creativitat humana. Per una banda, la
realitat amb tota la seua cruesa. Per una altra banda, l’emoció d’idear la manera d’ennoblir
la nostra desgràcia, de sublimar les nostres frustracions, i crear un món millor
en la nostra imaginació que ens ajude a mirar cap al futur amb esperança. En el
fons, és un intent de vore la part de la botella que està plena, encara que
majoritàriament estiga buida. No hi ha engany en això, tan sols la il·lusió d’un
futur millor.
La realitat i el somni són les dos cares de la veritat, perquè si la
realitat imaginada ens ajuda a comprendre millor el món que ens envolta, no pot
negar-se la seua capacitat de penetrar en l’essència de les coses. Així, per
exemple, resulta factible endinsar-se en el secret de la vida tant per l’observació
de la natura com per la nostra capacitat innata d’inferir el que està ocult
qüestionant l’evidència.
La mentida és la negació de la veritat, i per això el que busca és
destruir-la, mentre que el somni conviu pacíficament amb la veritat i tracta de
portar-la per nous camins. Ara bé, en els últims temps, a causa de les xarxes
socials i d’una crisi que ha fet trontollar les expectatives de la gent, ha
aparegut una forma de mentida més subtil, ja que no tracta d’aniquilar la veritat
sinó de reemplaçar-la. L’anomenada postveritat és això: una mentida que es
fabrica per a consum de les xarxes socials, i que té el poder de resultar
atractiva a una majoria de persones tot i que siga falsa. El que es tracta és de llançar aquelles mentides que es corresponen amb allò que un número molt considerable d’individus
volen sentir. Hi ha un gaudi en el descobriment i difusió d’aquestes mentides,
que no es corresponen amb els fets ni falta que els fa. El que importa és el
que la gent vol que siga veritat.
A nivell polític, és clar que la demagògia i el populisme es freguen les
mans davant d’aquestes noves formes de mentida, perquè amb l’ajuda d’assessors
destres en l’art de manipular els vots qualsevol inepte podrà aspirar a la
presidència d’un país.
Vivim un temps en què pesen més els sentiments i la xerrameca que les raons
i les idees sòlides. Ens afalaguen amb mentides que ens agrada escoltar, i a poc
a poc ens porten al desastre.
La democràcia té alguns pilars irrenunciables, i un d’ells és la informació veraç. La base de la democràcia és la decisió lliure; però per prendre decisions lliures cal que es tinga informació fiable. Per tant, si s’enganya als qui tenen el dret a decidir, tota la resta del mecanisme estarà viciat des del principi, tot queda pervertit, desvirtuat. S’hauria de ser molt curós en aquest sentit. S’hauria de veure com conjugar la llibertat d’informació amb el dret a no ser enganyats. Qualsevol intent totalitari comença pel control de la informació. La manipulació de la informació distingeix una democràcia real de règims autoritaris o de pseudodemocràcies que en realitat no ho són. Democràcia no és només fer unes votacions o un referèndum, sinó que això es faça amb informació veraç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada