En "Veritat i mentida en la política", Hannah Arendt ens
adverteix que quan la política es desvincula de la veritat, corromp la
democràcia des de dins i converteix el poder en una màquina de destrucció. No
es refereix a la veritat metafísica, sinó a la veritat factual, la que es basa
en el respecte pels fets i permet una deliberació pública ajustada a la
realitat. Els qui des del poder menyspreen la veritat, corroeixen la
democràcia. Arendt ja va advertir sobre els perills que comporta utilitzar la
capacitat persuasiva de la propaganda per a tractar que la realitat s'adapte a
la teoria, de les conseqüències de supeditar la interpretació dels fets a les
pròpies creences i de desentendre's del que és possible per a substituir-ho pel que és imaginat. Quan els polítics intenten confondre i pretenen que la seua
interpretació interessada i distorsionada dels fets siga creguda com una
veritat, estan corrompent la democràcia. I si quan diuen defensar una causa
il·lusòria ho fan a més per a defensar determinades posicions de poder, estan
incorrent en un engany deliberat.
Si bé és cert que la mentida forma part estructural de la política, fins a
molt recentment el paper en la conformació de l'opinió pública d'altres
elements com la diversitat d'actors polítics, la defensa efectiva del dret a la
informació i el paper dels mitjans de comunicació, permetia mantindre un
equilibri imprescindible per al desenvolupament de la democràcia. L'impacte de
la tecnologia, i la seua transformació de les lògiques comunicatives, trenca en
gran manera aquests equilibris, posant en qüestió una sèrie de pilars
democràtics. Les estratègies de desinformació incideixen no solament en la
capacitat de distribució, sinó també en el temps d'aquesta, la sentimentalització
de les decisions polítiques, la fragmentació de l'opinió pública, la creació
d'esferes públiques paral·leles, i la seua consegüent polarització, l'absència
de referències informatives vàlides i la creació d'un clima de sospita general
que posa en qüestió el paper de la veritat i posa en perill la democràcia.
Un acord sobre l'existència de la veritat i la possibilitat d'aconseguir-la
torna a ser el fonament indispensable d'una vertadera democràcia. Com
assenyalava Claudio Magris: «Moltes coses dependran de com resolga la nostra
civilització aquest dilema: si combat el nihilisme o el porta a les seues
últimes conseqüències.» Hui més que mai la veritat, com a component essencial
per a la formació de l'opinió pública, més que una obligació moral és una
necessitat política, un requisit indispensable de la democràcia.
Hi ha tres classes de mentides, segons el tipus de veritat que neguen o
pretenen substituir:
En primer lloc, cal parlar de les mentides que neguen els fets, és a dir,
aquelles que atempten contra la veritat fàctica. El propaladors d’aquestes
mentides busquen desconnectar el proïsme de la realitat.
Una altra classe de mentides són les que tracten de convèncer la gent que
una determinada creença no verificable empíricament és una veritat
incontestable.
En fi, hi ha un tercer tipus de mentida que es caracteritza per formular un
raonament o juí que no segueix les regles de la lògica ni del sentit comú.
Totes aquestes mentides són idònies per a enganyar la ciutadania i
manipular-la. Sempre ha estat així, tot i que en l’actualitat la mentida s’ha
sofisticat i ha inventat noves formes d’estendre el seu domini. Entra en les
nostres cases sense trucar a la porta, i s’adorna de plomes molt atractives que
ens fan convèncer de la seua utilitat. És a dir, no la veiem com una amenaça,
sinó com un objecte de valor superior a la veritat. Sabem
que no és la veritat, però això no ens fa rebutjar-la. Ans al contrari,
acceptem qualsevol mentida, per grossa que siga, si trobem que ens convé o és
capaç d’emocionar-nos. Caiguem, així, en l’infantilisme més estèril, perquè no
és il·lusió ni esperança el que desperta en nosaltres tanta falsedat, sinó
incapacitat per a acceptar la realitat. I és que la nostra capacitat
d’autoengany, si ultrapassa uns límits raonables, esdevé pura autocastració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada