CAIXA DE
CARTRÓ
Entre
andròmines, regirant papers,
has aparegut
com una troballa
d’escàs valor, però de fet troballa,
closa en
la foscor d’un vell armari
durant
dècades d'oblit i cartró.
I ara em
mostres les vores estriades
per oferir-me
els antics versets
de la
meua joventut primera,
que tan
mansament has preservat
en una
llarga indulgència cromàtica.
Caixa de
sabates d'humil factura,
tan
perfecta en la teua geometria,
tan modesta en la teua rasposa textura,
tan amatent i simple com les roses
més
delicades dels jardins edènics.
Podries
no ser res i de sobte
t’has
revelat per a sacsejar-ho tot,
descobrint
aquells crus poemes
que els
anys no han gosat esborrar,
com qui
desenterra un pecat.
Perquè
potser és pecat recordar
que hi ha
un soroll en la vida
sempre
ressonant, un gir primordial
en
l’origen que mai es redreça,
tot i que dediquem el temps a esperar.
Fidel
caixa de sabates d’altres dies,
benvinguda
sigues a la meua vida
encara
que mai te n’havies anat.
Deixa que
et pregunte: Si tu ets de veritat,
com pot haver-hi al món tanta mentida?