AMOR
ESQUIU
Jo vaig
vindre ací un dia a cantar
i l’amor
em va fer callar superb.
Hi havia
una llum encesa a la casa sedegada
i allí vaig
voler entrar: Ací estic jo! Soc jo!
I no va
haver-hi resposta.
Va passar
el temps i l'oblit
es va fer
sentir com el bufit
d'un déu capritxós.
I volta a
començar: Amor! Amor!
Ací estic jo! Soc jo!
El qui
riu de si mateix
quan es
recorda,
el qui no
vol renunciar
perquè
encara alena,
el qui
sempre es perd
tan
prompte es troba.
Amor! Amor!
Que no
acabe mai
la teua
ombra esquiva a l’aguait,
el gaudi
de tocar-te abans de tindre't,
com una pregària
que no
necessita atencions
perquè
viu en l’origen,
on tot
s’inventa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada