Porta’m,
amor, a l’arrel del dubte
que
entela el perquè de cada cosa,
i
així podré gaudir de la incertesa
que
no em permet desentranyar-te.
Porta’m,
amor, a la perduda contrada
on
et debats entre la llum i l’ombra,
i
així aprendré a estimar els silencis
que
t’envolten d’un halo inaccessible.
Porta’m,
amor, a la clariana oculta
que
il·lumina els límits de tot saber,
i
així festejaré, joiós, la ignorància
quan
m’incites a conéixer el teu ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada