 |
| "Autoretrat amb l'orella embenada", de V. van Gogh |
Hi ha una obsessió que s'inicia
quan un busca traspassar la realitat
que l'envolta, no per evitar-la,
sinó per penetrar en la seua llum.
És com una manera de mirar sempre
el que els ulls no poden veure,
a redós d'una convicció
que no necessita ser provada,
com l'amor, com la fe, com la joia
de descobrir que no és cap deliri funest
adreçar la mirada envers una flor
per retornar-li el color que reclama
i un món absurd cruelment li nega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada