Es preguntava JOAN FUSTER: “¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç
d'imaginar la idea de zero? I dic imaginar una idea. Evidentment
cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els
matemàtics. ¿El zero —la nul·litat—, el no-res? Ens burlem dels filòsofs, però
mira que els matemàtics!”
A mi, la idea del zero també
m’intriga per la seua ambivalència, i un dia –ja fa d’això uns quants anys– li
vaig dedicar al meu amic i gran poeta carcaixentí, DOMÈNEC CANET, un poema que
porta per títol el dit número. Fa així:
EL ZERO
A Domènec
Canet
Quin número més subtil, el zero!
Sempre prest a emprendre el vol,
sense saber on pararà, així és:
ambivalent, inexpressiu per si mateix,
necessitat -per tant- d’aclariment,
o potser de seny, perquè el no-res
és un zero, com tot allò que no val,
però també s’escriu amb un zero
el que no es compra ni té preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada