Qui nega
l’evidència, enmig d’una conversa, és perquè no troba arguments per defensar la
seua opinió i, malgrat això, no vol reconèixer que està equivocat. És una
persona, doncs, que no és pas de fiar.
***
Tenim la
sensació que, a mesura que ens fem majors, el temps passa cada dia més a
pressa. Però els dies tenen les mateixes 24 hores que abans. Per tant, els qui
hem canviat som nosaltres, no el temps.
***
Li agradava tant
el silenci que, després de parlar, sempre demanava perdó.
***
Només volia que
el deixaren en pau, però va cometre l’error de dir-ho.
***
Era tan
intel·ligent que quan mirava al seu voltant les idees se li espantaven.
***
Era tan indecís,
que no prenia una decisió quan ho tenia clar, sinó quan es cansava de dubtar
d’allò que tenia clar.
***
Els millors
amics són aquells que no es creuen en l’obligació de donar-nos consells.
***
Sempre deia el
que li convenia, fins i tot quan no li convenia dir-ho.
***
Hi ha dues
classes de persones: les que sols saben que no saben res i les que no saben ni
això.
***
Qui se sent feliç de ser un imbècil i quan es mira a l’espill no s’ofén, no hauria d’ofendre’s perquè
els altres li ho recorden.
***
Era tan just
que, per unes o altres raons, tothom acabava queixant-se-li.
***
De vegades es
passa de l’amistat més entranyable a l’odi més extrem, en un temps mínim: el
que necessita una persona per dir-li a una altra la veritat més elemental.
***
Ser sincer no és dir tot el que un pensa, sinó el que calga per traure a
un altre de l’error.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada