divendres, 13 d’octubre de 2017

RECULL DE PENSAMENTS ESPARSOS (5)

Qui nega l’evidència, enmig d’una conversa, és perquè no troba arguments per defensar la seua opinió i, malgrat això, no vol reconèixer que està equivocat. És una persona, doncs, que no és pas de fiar.
***
Tenim la sensació que, a mesura que ens fem majors, el temps passa cada dia més a pressa. Però els dies tenen les mateixes 24 hores que abans. Per tant, els qui hem canviat som nosaltres, no el temps.
***
Li agradava tant el silenci que, després de parlar, sempre demanava perdó.
***
Només volia que el deixaren en pau, però va cometre l’error de dir-ho.
***
Era tan intel·ligent que quan mirava al seu voltant les idees se li espantaven.
***
Era tan indecís, que no prenia una decisió quan ho tenia clar, sinó quan es cansava de dubtar d’allò que tenia clar.
***
Els millors amics són aquells que no es creuen en l’obligació de donar-nos consells.
***
Sempre deia el que li convenia, fins i tot quan no li convenia dir-ho.
***
Hi ha dues classes de persones: les que sols saben que no saben res i les que no saben ni això.
***
Qui se sent feliç de ser un imbècil i quan es mira a l’espill no s’ofén, no hauria d’ofendre’s perquè els altres li ho recorden.
***
Era tan just que, per unes o altres raons, tothom acabava queixant-se-li.
***
De vegades es passa de l’amistat més entranyable a l’odi més extrem, en un temps mínim: el que necessita una persona per dir-li a una altra la veritat més elemental.
***
Ser sincer no és dir tot el que un pensa, sinó el que calga per traure a un altre de l’error.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada