divendres, 25 de maig de 2018

UN MÓN AL REVÉS (JUAN JOSÉ MILLÁS)

Fa quatre anys vaig inserir al blog aquesta entrada, i crec que perviu plenament la seua vigència, tot i que ho lamente.
És tan evident que les coses van malament, i és tal la impotència i incapacitat dels qui haurien de resoldre els nostres problemes, que la societat no sap cap a on va. El desconcert és creixent perquè s'han retallat els drets d'una majoria dels ciutadans per defensar els interessos d'una minoria, i un sacrifici tan injust s'ha exigit a canvi de res: la recuperació econòmica no arriba, i el que s'entrelluca no pot entusiasmar ningú. El model que ens volen vendre és molt dolent: que la minoria privilegiada estiga contenta i, així, començarà a crear-se ocupació, tot i que aquesta siga precària, mal pagada i abusiva, gràcies a una reforma laboral nefasta. La Constitució espanyola ha esdevingut obsoleta perquè la ciutadania no la sent ja com una defensa front a la desigualdat i la injustícia. El sistema fiscal, en compte de corregir desigualdats, les accentua i els governs no paren de pujar uns impostos que sempre paguen els mateixos. Les rendes del treball estan penalitzades fiscalment d'una manera intolerablement arbitrària. Les institucions han deixat de complir el seu paper, i ningú no és capaç de posar fre a una política feta d'esquenes a la gent. Això fa que la desconfiança vers aquelles siga cada vegana major, i tot apunta que estem entrant en una dinàmica de descomposició d'un règim, el de la transició, que sembla esgotat.
Davant d'aquest panorama tan aclaparador, el que els ciutadans esperem és escoltar noves veus, noves propostes, que busquen solucions raonables i ens retornen a la via del progrés, perquè entre la política que està fent-se actualment i la que complauria a una majoria de la població hi ha un gran tret que recórrer, sense populismes ni falses promeses, sinó amb rigor i sentit de la responsabilitat, la qual cosa comporta com a punt de partida una redistribució dels sacrificis a exigir, per tal que la minoria econòmicament més poderosa, que s'ha mantés fins ara al marge, s'implique aportant el que li corresponga.
Juan José Millás, amb la seua intel·ligència habitual, fa uns dies va dedicar una columna a aquestes qüestions. Així, ens deia el següent: "Imaginemos un hospital en el que los enfermos viven pendientes de la salud de sus médicos; un parvulario donde los críos han de poner orden y enseñar canciones infantiles a sus profesores; un hogar en el que los hijos pequeños salieran a trabajar todos los días mientras los padres se van al instituto... Un mundo al revés, en fin, que hasta ahora venía siendo materia para la ficción y que de súbito ha saltado a la realidad. Ahí nos vemos usted y yo, ciudadanos de a pie, como se dice, agobiados por los problemas internos de la Monarquía, del PSOE, del PP y de las instituciones en general. Quienes tendrían que estar las 24 horas del día dándole vueltas a cómo resolver nuestros problemas, que son muchos, andan de acá para allá completamente atribulados por conflictos internos, ajenos del todo a lo que ocurre al otro lado de sus despachos, donde millones de contribuyentes hacen cola a las puertas de las oficinas del INEM, o malviven con salarios de Liliput, o han de salir al caer la noche, como ratas, a buscar en los contenedores de basura algo que llevarse a la boca."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada