Són les 12 de la nit. Em trobe sol, davant de la pantalla de l'ordinador. Els meus pensaments, de primer, volen lliures, sense rumb, tot i que a poc a poc es recomponen i se'n van decidits cap al passat. De sobte, m'atrapa un sentiment que fa gust a adolescència, a aquelles nits de primavera en què buscava respostes mentre mirava la lluna. Recorde aquell amic que posava al tocadiscos les cançons de Simon & Garfunkel: els sons del silenci, el pont sobre aigües turbulentes i tantes altres. Eren tan belles aquelles cançons, i tan tristes, que jo albirava en elles un secret profund que sols la vida m'ensenyaria a descobrir.
Tot seguit, us convide a escoltar Simon & Garfunkel:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada