dissabte, 24 de juny de 2017

LA PARAULA

"Retrat d'una dama jove", D'Antonio Pollaiuolo
Si no tingueres un nom, series
presència pura, i amb delit
ens inventaríem una paraula
per definir-te. Com ara, Llum,
perquè il·lumines les distàncies
i mai no mostres els camins,
quan ens congreguen
els teus esclats enlluernadors.

Però també Quietud, perquè omplis
de misteri tots els móns que habites,
i amb tu és ben fàcil callar
per no ofendre el meravellós silenci
que precedeix l’amor que promets
i mai no dónes. Beneïda sigues,
amant gasiva que ens fas el do
de postergar l’irrepetible.

I per què no Solitud, si amb tu
ens sentim tan sols que no gosem
mirar al voltant per ignorar
que ningú no ens espera.
Solitud, però, definitiva,
perquè ens lliurem a tu,
no en cerca d'una esperança,
sinó d'un naufragi clement.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada