LA PARAULA

"Retrat d'una dama jove", D'Antonio Pollaiuolo

Si no tingueres un nom, series

presència pura, i amb delit

ens inventaríem una paraula

per definir-te. Com ara, Llum,

perquè il·lumines les distàncies
i mai no mostres els camins,
quan ens congreguen
els teus esclats enlluernadors.

Però també Quietud, perquè omplis

de misteri tots els móns que habites,

i amb tu és ben fàcil callar

per no ofendre el meravellós silenci

que precedeix l’amor que promets

i mai no dónes. Beneïda sigues,

amant gasiva que ens fas el do

de postergar l’irrepetible.

I per què no Solitud, si amb tu

ens sentim tan sols que no gosem

mirar al voltant per ignorar

que ningú no ens espera.

Solitud, però, definitiva,

perquè ens lliurem a tu,

no en cerca d'una esperança,

sinó d'un naufragi clement.