dimecres, 10 de gener de 2018

ESPERANT



Abans d’anar-te’n,
ja t’esperava,
perquè t’endevinava lluny
quan mirava els teus ulls.

I un dia fugires de mi,
sense que t’importara
el meu dolor,
però jo seguia esperant-te.

Mai vaig renunciar a tu,
ni tan sols quan vaig saber
que renegaves de mi
amb la teua absència obstinada.

I encara t’espere,
després de la teua tornada,
per totes les paraules que et diria
i ja no tindrien sentit.

Has esdevingut
un presència estranya,
perduda entre els matolls
del meu jardí secret.

El temps mai perdona
l’escomesa d’un present
desproveït del passat,
tot i que no l’hàgem viscut.

I jo no puc trobar-te,
si tu no véns a mi,
amb el silenci encantat
que vaig teixir recordant-te.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada