Perquè un fet que naix com a realitat virtual es transforme en una realitat vertadera és necessari escriure una obra literària. Els humans no tenim cap altra manera de crear la matèria a partir del no-res. El resultat del nostre empeny creador és, quan fem literatura, pura ficció: un artifici que no pretén enganyar a ningú. El lector, quan llig una novel·la o un poema, sap que ha de "suspendre el judici" (epokhé).
La creació literària és, doncs, una manera digna de posar en contacte dos móns diferents: el món real i el món irreal, que en la ment de les persones sempre han interactuat. No sols buscant l'esbargiment, sinó també per necessitat. Seria molt trista la vida sense ficció, però la ficció que ens ajuda a seguir endavant i ens fa sentir-nos forts, al si d'una col·lectivitat, no és aquella que ens idiotitza, sinó la que és capaç de fer-nos veure enllà de l'evidència, i ens convida a la saviesa.
De vegades, per tant, el temps dedicat a obrar el miracle que "el no-res siga" té un origen il·lustre, digne de ser tingut en compte, ja que -com diria Shakespeare- està fet "de la mateixa matèria dels somnis". Però, sobretot, és il·lustre perquè respon a l'empeny dels éssers humans d'assolir la veritat. Sols la veritat pot ser bella, o si voleu: sols si la ficció ens ajuda a descobrir la realitat, amb tota la seua profunditat, mereix lloar-se la seua producció com a "gentil fatiga".
Quan l'afany de vendre al proïsme la realitat virtual com a certesa, no va emparellada amb l'empeny de fer literatura, les coses canvien, perquè ja no és la veritat el que impera sinó la mentida i la propaganda. Fixeu-vos bé en el matís: quan el venedor de realitat virtual renuncia a transformar el no-res en ficció literària i s'entesta a divulgar-la com a veritat en estat pur, està assumint una tasca formidable: que la gent crega que és real el no-res. Això sols pot aconseguir-se a través de la propaganda i l'engany, que prou sovint són dos condicions prèvies a l'autoengany.
El "procés" és, a parer meu, un exemple claríssim de propaganda, engany i autoengany, que tenen com a punt de partida una realitat virtual. Per això em resulta tan inexplicable que l'Estat, en compte d'haver tractat el fenòmen com a tal i ajustar la seua reacció a la mesura justa de la naturalesa dels fets (més estrambòtics que cap altra cosa, a més de protagonitzats per gent eixerebrada), haja volgut reconduir la situació fent-nos creure que ens trobem davant d'un fenòmen real.
En actuar d'aquesta manera, també l'Estat ha bastit un edifici virtual sense finestres obertes a la veritat, i també està necessitant de la propaganda i de l'engany per a fer-nos creure la desmesura de la seua reacció. Estic convençut que, davant del despropòsit dels líders "processistes", una vegada provat el seu fracàs, la resposta més intel·ligent hauria estat deixar que se les apanyaren amb "el Frankenstein" que han creat, perquè en algun moment hauran de donar compte als seus seguidors de les seues mentides i de la seua temeritat.
Front a l'exaltació romàntica dels sentiments, la majoria dels ciutadans volem que la raó prospere, i això exigeix unes lleis que s'han de complir. Si la racionalitat no val per a res, anem al desastre. Resulta evident que tenim una Constitució votada per tothom, i que vivím en un país democràtic que forma part de la Unió Europea. Amb eixes premisses, si un territori vol separarse de la resta, primer de res haurà de formar-se una majoria social suficient en eixe territori i després caldrà convéncer a la resta d'espanyols (manxecs, murcians, extremenys, càntabrs, etc.) que cal canviar la Constitució.
En la vida no es pot tindre tot, encara que la societat consumista actual tendeix cada vegada amb més intensitat a creure el contrari. Hi ha unes regles de convivència que s'han de respectar, però això no faculta a qui té la responsabilitat de defendre els drets de tots a extralimitar-se. En situacions com les que s'han esdevingut arran "el procés", és quan més calia ser prudent i respectuós amb el Codi Penal. Hi ha hagut una sobreactuació dolenta, i el meu desig més gran en aquest moment, quan està a punt de començar el judici en el Tribunal Suprem, és que es dicte una sentència justa que ajude a ordenar tant de destrellat com s'ha comés fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada