SOBRE EL DESIG
1
Trastorn
Et mire i
t’imagine
ardent i
subtil,
com foc
d’encenalls
que em
besa la pell
sense
deixar-hi senyal.
Et mire
perquè sé
com
batega el desig
en el
fons dels meus ulls,
davant la
presència d’un cos
que tot
ho trastorna.
Et mire
per cobrir-te
d’una
claror movedissa,
que
voldria ser real
i és tan
sols miratge,
pura creença en els dies.
2
Transformació
També el
desig pot ser la idea
que
transforma el tic-tac del rellotge
en l’àmbit
secret on el cos es recull
atent a
una flama que l’enjogasse
i
l’allibere de revelacions incòmodes.
També el
desig pot ser l’artífex
d’un goig
que ens fa sentir la febra
de
l’enamorament, com un somni viu
que ens
convida abans d’hora
al festí
de les promeses acabades.
També el
desig pot ser el quadre
que un
visionari fa i refà a pinzellades,
i qui sap
quant falta per a l’última mà
si sols
el temps, gran manifesser, ho sap
però mai abans d’haver-la
donat.
3
Dilema
Mai hem
pogut saber
si serà
amor o desig
allò que
diu el desconcert
del qui
ens mira de reüll.
Si els
grans afectes són fruit
d’un
vehement ardor,
per què
el desig és plaer
i l’amor
sols adoració?
I si el
desig ve de l’amor,
per què
estimem més
quan
entra a ballar
la
persona que volem?
No serà
l’amor, per se,
només
allò que queda
quan la
festa s’acaba
i fem un
bes pudorós?
No serà
el desig, per ventura,
en
apagar-se l’últim estel,
la paleta
que encara sospira
davant un
amor enquadrat?
