A Josep-Antoni Fluixà
Si és lluna creixent
i la primavera comença,
aviat arribaran
les clares nits
que la tarongina convoca
per tu, per mi i per tots
els qui encara creiem
en el seu perfum clement.
Si el cel s’ennuvola
i la Lluna es retrau,
defugirem la tristor
regraciant la pluja
que ens desperta els cors
atuïts pel fred
de l’hivern més llarg
que en guardem memòria.
Si les oronelles retornen
i la pena perdura,
les deixarem fer niu
sota el ràfec ennegrit
de la nostra teulada,
i festejarem aquell somni
que vagareja perdut
pels volts de les estacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada