Dedique aquesta entrada a comentar tres grans novel·les de la literatura catalana: "Laura a la ciutat dels sants", de Miquel Llor; "Vida privada", de Josep Mª de Sagarra i "Camí de sirga", de Jesús Moncada. Són tres novel·les magnífiques que retraten magistralment, cadascuna a la seua manera, la vida de tres ciutats: Vic, Barcelona i Mequinensa.
El Vic de la novel·la de Llor és una ciutat oprimida per una hipòcrita religiositat, on un esperit somiador com el de Laura està condemnat a fracassar. Com en "Madame Bovary", de Flaubert, les nobles aspiracions vitals de la protagonista xoquen amb la mediocritat d'una societat sense cap altura de mires. Però també hi ha reminiscències de "La Regenta", de Clarín, donat el paper important que juguen l'omnipresent catolicisme i el fariseisme religiós en la història contada. No obstant això, l'autor sap assimilar tan preclares influències i arrodonir un text molt personal, que trasllada al lector la sensació de què els personatges es mouen enmig d'una boira que embolica la ciutat i les seues vides.
La Barcelona de Sagarra és una ciutat on les classes altes viuen immerses en la immoralitat, i que fan ús del seu poder per manejar al seu antull la vida dels altres. El panorama que hi es descriu és de crisi de valors, de desorientació d'una societat que creix abandonada a la seua sort, sense un ideal noble que la cohesione, ni unes forces que l'orienten cap a una convivència basada en el respecte de les lleis i els drets de la ciutadania.
Finalment, la Mequinensa de Moncada és una cosa distinta: ací ens trobem davant d'una novel·la que pren com a patró el realisme màgic i ens conta una història col·lectiva, plena de personatges entranyables i situacions exagerades. Hi ha humor en el text, però també la melangia que acompanya a qui mira cap al darrere per recordar un poble que va desaparéixer a causa de la construcció d'un pantà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada