Mozart tenia el do de compondre la millor música possible amb una facilitat impensable. Ell deia que era com si algú li la dictara. Potser, per això, les seues obres semblen sempre senzilles, naturals, malgrat la seua genialitat inigualable. En la seua curta vida, Mozart va ser capaç de deixar-nos més de sis-centes composicions, entre les quals hi ha un bon grapat d'obres mestres. Es va interessar per totes les formes musicals i, en algunes d'elles, com l'òpera i el concert, va ser un autèntic revolucionari, perquè va ser capaç de reinventar-les i ja mai més no tornarien a ser com havien sigut abans. En la pel·lícula "Amadeus", de M. Forman, s'aprecia molt bé el gran canvi que va suposar Mozart en el món de l'òpera, que va passar de ser un espectacle desconnectat de la realitat social, amb una música grandiloqüent, a incorporar arguments actuals que prenien vida gràcies a una música profundament humana. Per a mi, "Les noces de Fígaro", és la millor òpera de Mozart i de la història, i m'emocione sempre que l'escolte, amb el seu final màgic, que uneix la reconciliació amb l'esperança en un futur millor.
El duo del començament d'aquesta entrada es diu "Sull l´aria? Che soave Zefiretto" i, tot seguit, us convide a escoltar el final:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada