INCOHERÈNCIES

Llig al diari: Los amigos del abogado venezolano Antonio Canova suelen decir que tiene un estómago de hierro. No es para menos, piensan. Junto a sus colegas Luis Alfonso Herrera, Rosa Rodríguez Ortega y Giuseppe Graterol, Canova revisó y clasificó las 45.474 sentencias emitidas entre 2004 y 2013 por las salas Político-Administrativa, Electoral y Constitucional del Tribunal Supremo de Justicia (TSJ) de Venezuela —las tres que controlan los actos del Gobierno—, y las compiló en un libro de circulación casi clandestina llamado El TSJ al servicio de la revolución (Editorial Galipán), valorado también como una joya por analistas y periodistas. La conclusión principal de este grueso ensayo de reciente aparición es que el Supremo jamás ha dictado una sentencia contra el Gobierno.

Per associació d'idees, he relacionat aquesta notícia amb les merescudes crítiques que ha rebut el Tribunal Suprem espanyol per les seues últimes actuacions, tant en relació amb els responsables polítics del "procés" com amb els bancs i els seus abusos hipotecaris.

A parer meu, el Tribunal Suprem ha decebut a tots aquells que esperàvem de tan alta institució unes resolucions jurídicament ben fonamentats. Els qui creiem en el Dret defensem que es respecten sempre els seus mandats, i si pensem que el "procés" va ser un greu error, perquè suposava botar-se la Constitució espanyola, també volem que la resposta de l'Estat siga ajustada a la legalitat vigent, sense sobreactuacions ni reaccions desmesurades que van més enllà del que dicta no sols el Codi Penal sinó també el sentit comú.

De la mateixa manera, no entenem que un Tribunal Suprem no siga capaç de mantindre una sentència que ha fet tastanejar el poder de la banca, i no ho entenem perquè el que esperem d'eixa institució és que actue de manera independent, en defensa de l'ordenament jurídic i els seus principis de seguretat jurídica i igualtat.

Hi ha, per tant, una crítica molt negativa que s'ha d'adreçar al Tribunal Suprem espanyol, i una altra que mereix el Poder Judicial veneçolà, tan complaent amb el poder polític que és incapaç de dictar sentèncias contràries als seus interessos. A parer meu, és més dolenta la situació de la Justícia a Veneçuela que a Espanya, ja que ací es dicten moltes sentències en contra del Govern, i formem part d'un sistema jurisdiccional europeu que permet als nostres ciutadans acudir a instàncies comunitàries en defensa dels seus drets i interessos.Tot plegat, val a dir que som un Estat de Dret defectuós, cosa que difícilment es pot predicar de l'Estat veneçolà, on la independència del Tribunal Suprem de Justícia sembla inexistent.

El que resulta absolutament incoherent és comprovar com hi ha algunes forces i personatges polítics que desqualifiquen la Justícia espanyola i disculpen el submís funcionament de la Justícia veneçolana, com si no fora més greu el que passa allí que el que passa ací. Això em fa pensar que les seues intencions no estan gens clares, ja que fan unes crítiques tan arbitràries que no ens generen confiança respecte d'allò que pretenen. Qui no tolera la injustícia la critica sempre, i no sols quan li convé.