Humana condició
Inspirat en el quadre
Autoretrat,
d’Egon Schiele
Saber mirar-nos a l’espill no és gens fàcil;
tendim a dissociar el que percebem
del que la imaginació ens il·lumina
quan fixem la vista en uns ulls ofuscats
que ens escruten des de l’altre costat.
Aquell jo que ens enfronta veu un cos
desmentit per l’aparença: unes mans
que s’allarguen gegantines i desmenjades
per a mostrar la seua nervadura vegetal,
el seu pressentit futur de fulla angulosa.
Lúcida visió o deliri que ens empeny
a velar la mirada i fer de la vida
fugida del qui hem sigut, desesper
pel qui no serem, i entremig, turment
de ser aquell qui mai hem volgut ser.
Espill
Inspirat en
el quadre
Retrat de Frans Hellens,
d’Amedeo Modigliani
Fràgil és el cos i
més l’esperit
d’aquell qui un dia
se sap cansat
i sense ganes de
continuar forçant
els seus ulls a
perdre el color
de tant retraure’ls
cap a dins.
El propòsit de ser
i d’acceptar-se
comporta
insatisfacció, un camí
sembrat de dubtes,
una càrrega
als muscles que
doblega l’esquena
i et fa geperut com
qui s’amaga.
I quan per fi
t’asseus a mirar-te
per a festejar el
final de tanta fal·lera,
t’adones del qui
tens davant:
l’arbre cantaire
que ha perdut la veu
darrere un bosc
mental de neguits.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada