divendres, 20 de novembre del 2026

"HUMANA CONDICIÓ" I "ESPILL", POEMES ECFRÀSTICS


Humana condició

Inspirat en el quadre

Autoretrat,

d’Egon Schiele

Saber mirar-nos a l’espill no és gens fàcil;

tendim a dissociar el que percebem

del que la imaginació ens il·lumina

quan fixem la vista en uns ulls ofuscats

que ens escruten des de l’altre costat.

 

Aquell jo que ens enfronta veu un cos

desmentit per l’aparença: unes mans

que s’allarguen gegantines i desmenjades

per a mostrar la seua nervadura vegetal,

el seu pressentit futur de fulla angulosa.

 

Lúcida visió o deliri que ens empeny

a velar la mirada i fer de la vida

fugida del qui hem sigut, desesper

pel qui no serem, i entremig, turment

de ser aquell qui mai hem volgut ser.

 


Espill

Inspirat en el quadre

Retrat de Frans Hellens,

d’Amedeo Modigliani

Fràgil és el cos i més l’esperit

d’aquell qui un dia se sap cansat

i sense ganes de continuar forçant

els seus ulls a perdre el color

de tant retraure’ls cap a dins.

 

El propòsit de ser i d’acceptar-se

comporta insatisfacció, un camí

sembrat de dubtes, una càrrega

als muscles que doblega l’esquena

i et fa geperut com qui s’amaga.

 

I quan per fi t’asseus a mirar-te

per a festejar el final de tanta fal·lera,

t’adones del qui tens davant:

l’arbre cantaire que ha perdut la veu

darrere un bosc mental de neguits.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada