divendres, 31 de gener de 2014

LA CATEDRAL DE LEÓN

Recorde que fa quasi trenta anys, amb la meua dona i uns amics, vaig fer un viatge inoblidable a Galícia, i pel camí ens paràvem arreu a admirar totes les catedrals que es posaven a tret: Toledo, Àvila, Segòvia, Salamanca, Ourense, Lugo, etc., però de totes elles la que més em va impressionar va ser la de León, també anomenada la "Pulcra Leonina", perquè és esbelta i senzilla, dotada d'una verticalitat accentuada per l'efecte lluminós i polícrom de les seues esplendoroses vidrieres. En entrar a la catedral, em vaig sentir com transportat cap a les altures, en un vol imaginari ple de l'emoció, tal com la que poden sentir les aus quan fan la seua revolada inaugural. A diferència d'altres catedrals, que tenen una major fastuositat o grandària, aquesta catedral destaca per la seua puresa de línies i la falta de pretenciositat.
La característica fonamental del gòtic, front al romànic, és la verticalitat. A banda de l'evolució de l'arquitectura, que en un moment donat assoleix el perfeccionament tècnic necessari per acometre catedrals com la de León, que plantegen reptes constructius nous, al rerefons d'aquesta diferència en la disposició dels volums hi ha una distinta manera de viure l'espiritualitat. Durant el gòtic, el monument religiós s'erigeix com un cant a Déu des de l'esperança, mentre que en el romànic l'austeritat i la prostració es consideren les millors ofrenes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada