En la cèlebre obra d’Ibsen, l’enemic del poble
és el metge que actuant com a cap local de sanitat s’entesta a convéncer les
autoritats que tanquen el balneari del qual depén econòmicament el poble, per
evitar una epidèmia. És un home que per la seua posició social li hauria anat
millor callar-se, però la seua ètica li ho impideix, tot i que és conscient que
la seua actitud condemnarà a ell i a la seua família a l’ostracisme més
absolut.
Els judicis de corrupció que estan
celebrant-se actualment posen de manifest la covardia dels alts càrrecs, que en
veure’s acusats de greus delictes intenten indefectiblement traslladar als
funcionaris tota la responsabilitat. Però no parlen mai d’aquells funcionaris que
els van plantar cara, en defensa de la legalitat, i van ser cessats o marginats
pel seu agosaradament. I és que, malgrat el seu desprestigi, ser un bon
funcionari és molt difícil, com el metge d’Ibsen, que per ser el millor amic
del poble tothom el considerava el seu enemic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada