 |
| "Retrat de Jaroslava", d'A Mucha |
Hi ha paraules que, quan dormen plàcidament,
li encomanen al silenci un deix d’antigues
veus
que temps enllà ressonaren al bell mig de la
calma
i encengueren la flama de petites passions,
com històries de curta revolada perpetuades
en estantisses fotografies desades al calaix.
I tu penses que el teu relat és un altre,
que està escrit amb paraules noves,
exemptes de la pàtina que deixen els anys
sobre superfícies rugoses indignes de ser
visitades
per qui sempre s’ha negat a mirar enrere
i es creu predestinat a aventures inèdites.
Hi ha paraules que, quan es desperten, passen
tan desapercebudes com una idea brillant
que en el seu instant fugaç de glòria
ningú no encerta a amanyagar, perquè es pose
damunt la branca d’aquell arbre que dóna ombra
a la casa on la vida encara ignora que pot
saber.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada