divendres, 29 de juny de 2018

ELS MEUS MESTRES

Hui he recordat els dos professors que van tindre una major influència en la meua formació. He parlat d'ells mentre dinava amb dos companys de treball. I ho he fet joiosament, perquè m'agrada molt parar esment en les persones que admire.
L'un va ser Alberto Roca, que va ser el meu professor de sociologia, economia i geografia humana en COU (curs 1974-1975). Jo era un adolescent de 16 anys que havia estudiat tot el batxillerat en un col·legi religiós, i al passar a l'Institut em vaig trobar amb un Mestre que, per primera vegada, m'ensenyava a pensar. Mai oblidaré aquella classe en què ens va explicar el significat de la sublimació en el procés de creació artística. En aquell temps jo escrivia versos, i em sentia angoixat pels dubtes i inseguretats propis d'aquella edat. Necessitava explicar-me a mi mateix, ordenar la meua vida. I va ser meravellós descobrir com la força del pensament era capaç d'ajudar-me a reeixir i seguir endavant. Una força que era per a mi nova, i que el professor Roca em va encomanar amb el seu entusiasme.
L'altre ensenyant que va marcar la meua vida va ser José María Boquera Oliver, catedràtic de dret administratiu, a més de carcaixentí com jo, que em va transmetre una idea molt clara: l'ordenament jurídic s'ha d'estructurar d'una manera coherent i racional. Al llarg de la meua vida laboral, al servei de diverses administracions i institucions públiques, he intentat sempre actuar en defensa d'eixa racionalitat que resulta imprescindible perquè l'interés públic es realitze. Encara que semble poca cosa, per a mi ha sigut sempre molt important tindre clara eixa idea: que no valen totes les interpretacions, ni resulta admissible argumentar en funció de la conveniència de cada moment. El dret està per damunt de tot això, i obliga a molt a qui desitja servir-lo amb modèstia i sinceritat. Poden haver-hi moltes opinions, però no totes són vertaderes. Cal defugir la mentida, la falsedat i l'aparença, i cercar la veritat allà on es trobe, tot i que siga incòmoda.
És curiós observar que cadascun d'estos dos mestres ha tingut una importància decisiva en les dos activitats que jo he desplegat amb més passió: la literatura i el dret. El professor Roca va fomentar la meua creativitat, i el professor Boquera va donar sentit a la meua carrera jurídica. Sempre dic que estime per igual estes dos facetes aparentment tan contraposades, però que tenen un punt en comú: la veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada