divendres, 22 de maig de 2020

"A HARDS RAIN GONNA FALL", DE BOB DYLAN




Oh, on has estat, el meu benvolgut fill d'ulls blaus?
on has estat, el meu jove estimat?

He entropessat amb el vessant de dotze boiroses muntanyes,
he caminat i m'he arrossegat en sis autopistes corbades,
he caminat enmig de set boscos ombrívols,
he estat davant d'una dotzena d'oceans morts,
m'he endinsat deu mil milles en la boca d'un cementeri,
i és dura, és dura, és dura, és molt dura,
és molt dura la pluja que caurà.

Oh, i què vas veure, el meu fill d'ulls blaus?
Oh, què vas veure, el meu jove estimat?

Vaig veure llops salvatges al voltant d'un nounat,
vaig veure una autopista de diamants que ningú usava,
vaig veure una branca negra degotant sang encara fresca,
vaig veure una habitació plena d'homes amb martells sagnant,
vaig veure una blanca escala coberta d'aigua,
vaig veure deu mil oradors de llengües que estaven trencades,
vaig veure pistoles i espases en mans de xiquets,
i és dura, és dura, és dura, i és molt dura,
és molt dura la pluja que caurà.

I què vas sentir, el meu fill d'ulls blaus?
I què vas sentir, el meu jove estimat?

Vaig sentir el so d'un tro, que va rugir sense avís,
vaig sentir el bramar d'una ona que podia negar el món sencer,
vaig sentir cent tamboriners amb les mans cremant,
vaig sentir deu mil murmuris i ningú escoltant,
vaig sentir una persona morir de fam, vaig sentir a molta gent riure,
vaig sentir la cançó d'un poeta que moria en la cuneta,
vaig sentir el so d'un pallasso que plorava en el carreró,
i és dura, és dura, és dura, és molt dura,
és dura la pluja que caurà.

Oh, a qui vas trobar, el meu fill d'ulls blaus?
I a qui vas trobar, el meu jove estimat?

Vaig trobar un xiquet menut al costat d'un poni mort,
vaig trobar un home blanc que passejava un gos negre,
vaig trobar una dona jove amb el cos cremant,
vaig trobar una xica que em va donar un arc de Sant Martí,
vaig trobar un home que estava ferit d'amor,
vaig trobar un altre home que estava ferit d'odi;
i és dura, és dura, és dura, és molt dura,
és molt dura la pluja que caurà.

I ara què faràs, el meu fill preferit?
I ara què faràs, el meu jove estimat?

Tornaré fora abans que la pluja comence a caure,
caminaré cap a l'abisme del més profund bosc negre,
on la gent és molta i les seues mans estan buides,
on el verí contamina les seues aigües,
on la llar troba a la vall la seua bruta presó
i la cara del botxí està sempre ben amagada,
on la fam amenaça, on les ànimes estan oblidades,
on el negre és el color, i cap el número,
i ho explicaré, ho diré, ho pensaré i ho respiraré,
i ho reflectiré des de la muntanya perquè tots puguen veure-ho,
després em mantindré sobre l'oceà fins que m'afone,
però sabré bé la meua cançó abans de començar a cantar-la,
i és dura, és dura, és dura, és molt dura,
és molt dura la pluja que caurà.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada