"A HARDS RAIN GONNA FALL", DE BOB DYLAN

- On has anat, fill meu d'ulls blaus,
on has anat, petit estimat?

- M'he enfilat a dotze muntanyes boiroses,
i he recorregut sis camins tortuosos,
i he travessat set boscos d'angoixa,
i he estat davant de dotze mars que agonitzen,
i m’he endinsat en el forat de les tombes.

Serà dur, dur, dur, dur,
serà molt dur, quan es pose a ploure.

- I què és el que has vist, fill meu d'ulls blaus,
i què és el que has vist, petit estimat?

- He vist un nounat enmig de llops salvatges,
i un camí daurat per on ningú passava,
i una branca negra tota ensangonada,
i un saló ple de gent amb martells que sagnaven,
i una escala blanca davall de les aigües,
i mil oradors amb la llengua tallada,
i xiquets que portaven pistoles i espases.

Serà dur, dur, dur, dur,
serà molt dur, quan es pose a ploure.

I què és el que has sentit, fill meu d'ulls blaus,
què és el que has sentit, petit estimat?

- He sentit que trona com per avisar-nos,
i el bram d'una onada que a tots pot negar-nos,
i cent timbalers amb les mans que els cremaven,
i deu mil murmuris que ningú escoltava,
i gemecs de fam entremig de rialles,
i el cant d'un poeta morint a una cuneta,
i el plor d'un pallasso vençut per la pena.

Serà dur, dur, dur, dur,
serà molt dur, quan es pose a ploure.

- I qui t'has trobat, fill meu d'ulls blaus,
qui t'has trobat, petit estimat?

- M'he trobat un xiquet que enterrava el seu poni,
i un blanc passejant un gos negre,
i una dona jove amb el cos cremant,
i una xiqueta que m'ha donat l'arc iris,
i un home ferit de tant que estimava,
i un altre home ferit d'odi.

Serà dur, dur, dur, dur,
serà molt dur, quan es pose a ploure.

I ara què faràs, fill meu d'ulls blaus,

i ara què faràs, petit estimat?

- Me'n tornaré a anar, abans que no ploga,
al fons del més fosc i el més espés dels boscos,
on hi ha multituds que tenen les mans buides,
on rius de verí els emmetzinen les aigües,
on les cases ja són presons fosques i brutes,
on als assassins no se'ls veu mai la cara,
on mana la fam i s'obliden les ànimes,
on tot es veu negre i on tot suma zero,
per cridar això que crec i que pense i respire,
des del lloc més alt perquè tots puguen sentir-ho,
i després resistiré sobre el mar fins que arribe a enfonsar-me,
i aprendré bé la meua cançó abans de cantar-la.

Serà dur, dur, dur, dur,
serà molt dur, quan es pose a ploure.