dijous, 28 de maig de 2020

"MARGARIDA", CANTADA PER MINA


Jo no puc estar-me quiet,
amb les mans plegades,
moltes coses he de fer
abans que arribe l’alba.
Mentre ella dorm,
jo no puc descansar,
em fa por que quan desperte
m’haja oblidat.

Perquè aquesta llarga nit
no siga encara més fosca,
fes-te gran, dolça Lluna,
i ompli el cel sencer.
I perquè el seu somriure
torne una altra vegada,
brilla, Sol, al matí,
com mai ho has fet encara.

I per a fer-li cantar
les cançons que ha aprés,
li construiré un silenci
que mai ningú ha sentit...
Despertaré a tots els amants,
parlaré hores i hores,
i ens abraçarem ben fort,
perquè ella vol l'amor,

Després correrem pels carrers
i ballarem amb la gent,
perquè ella admira l’alegria,
perquè ella odia el rancor.
I amb poals de pintura
pintarem totes les parets,
cases, carrerons i palaus,
perquè ella estima els colors.

Recollirem totes les flors
que ens done la primavera,
construirem un bressol
per a estimar-nos quan fosquege.
Després pujarem fins al cel
i agafarem una estrella,
perquè Margarida és bona,
perquè Margarida és bella.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada