Jo no puc estar-me quiet,
amb les mans plegades,
moltes coses he de fer
abans que arribe l’alba.
Mentre ella dorm,
jo no puc descansar,
em fa por que quan
desperte
m’haja oblidat.
Perquè aquesta llarga
nit
no siga encara més
fosca,
fes-te gran, dolça Lluna,
i ompli el cel sencer.
I perquè el seu somriure
torne una altra vegada,
brilla, Sol, al matí,
com mai ho has fet
encara.
I per a fer-li cantar
les cançons que ha aprés,
li construiré un silenci
que mai ningú ha sentit...
Despertaré a tots els
amants,
parlaré hores i hores,
i ens abraçarem ben fort,
perquè ella vol l'amor,
Després correrem pels
carrers
i ballarem amb la gent,
perquè ella admira l’alegria,
perquè ella odia el
rancor.
I amb poals de pintura
pintarem totes les
parets,
cases, carrerons i
palaus,
perquè ella estima els
colors.
Recollirem totes les
flors
que ens done la
primavera,
construirem un bressol
per a estimar-nos quan
fosquege.
Després pujarem fins al
cel
i agafarem una estrella,
perquè Margarida és
bona,
perquè Margarida és
bella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada