ORIGEN
DEL CANT
Perquè ara sé cert que la
mort dels morts
no és mai l’oblit d’un nom, ni el
teu ni el meu
Josep Antoni Fluixà
Tot té
una causa que s’origina
en un
enfilall de raons i desraons
que
emboliquem en paper d’estrassa
quan ens
arriba l’hora d’al·legar.
Si hem
volgut i no hem pogut,
encara
ens queden moltes maneres
de
llançar fora de nosaltres la culpa
a l’hora
de les ametles amargues.
Després
de tants anys, pensem
que tot
hauria pogut ser distint
i som
dignes d’una altra sort
perquè
ens han enredrat i mentit.
Però
tenim un nom, cal recordar-ho,
i un
diccionari personal on es recullen
les
paraules que donen al nostre cant
un ressò
que els altres no tenen.
Un nom
que té una intensitat diferent,
una diversa
manera de dir la veritat
tan prompte
com el cor es posa íntim
i rebutja els enganys que l’embrollen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada