ORIGEN
DEL CANT
Perquè ara sé cert que la
mort dels morts
no és mai l’oblit d’un nom, ni el
teu ni el meu
Josep Antoni Fluixà
1
Tot té
una causa que s’origina
en un
munt de motius penjant
de
múltiples raons i desraons.
Tot es
belluga en mil direccions
que es
bifurquen quan ens creiem
més a
prop d’arribar a un final
discutit,
previsible o somiat.
Són
necessàries tantes explicacions
que no
gosem assegurar el perquè
dels
nostres encerts i desencerts,
i
carreguem amb aquest desordre
en
avançar pel camí de la vida.
2
Si hem
volgut i no hem pogut,
encara
ens queden moltes maneres
de
llançar fora de nosaltres la culpa
quan
tastem l’amargor del fracàs.
Després
de tants anys, pensem
que tot
hauria pogut ser distint
i
mereixíem una altra sort
perquè ens
han enganyat i mentit.
Certament,
és molt difícil destriar,
entre
tantes anades i tornades,
la part
deguda a les nostres decisions
i la
procedent de forces estranyes.
3
Retraiem
als altres els propis errors
quan ens
sentim com uns guinyols
mancats
de parer, sense ànima,
i no
assumim l’autoria dels nostres actes.
Però
tenim un nom, cal recordar-ho,
i un
diccionari personal on es recullen
les
paraules que donen al nostre cant
un
llustre que els altres no tenen
perquè té
una diferent intensitat,
una
diversa manera de dir la veritat
tan
prompte com el cor es posa íntim
i defuig
tripijocs que embrollen el que sent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada