Sobreviure a la cobejança d’un déu malvolent
no ha de ser cosa fàcil, ni saber
que ja no ets el príncep que la passió encimbellava,
sinó aquell que amb cara de desconcert
es mira a l’espill i no s’ufaneja de res,
tret de la seua carn fatigada.
Ara dius que el temps t’ha vençut,
i sols et resta la glòria de donar testimoni
dels somnis que un dia t’endreçaren.
Has aprés a guardar-te de vinents desenganys,
a desdir-te a temps de tota promesa alada,
però encara creus en les coses que estimaves.
Mai no t’estaràs d’adorar les nimfes esquives
que s’amaguen a la teua espluga balmada,
perquè tot et serà pres menys la vergonya
de no saber-te explicar davant de l’ombrívola
mirada.
Quan vinga li diràs que res no ha estat
inútil,
tot i que hauria pogut ser d’una altra
manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada